dijous, 25 de maig de 2017

PORTAFOLI DE MARIAM PELLICER

Ja ha arribat el moment, l' última entrada al bloc, ja que arriba el final de curs. Un altre més que se va sense donar-me ni compte. Aquest any ha sigut un poc dur i esgotador, ja que hem donat un pas una mica gran passat de l' ESO a Batxillerat, però també crec que ha sigut una prova per a fer-nos madurar un poc més i anant preparant pel que realment importanta en aquestos dos anys: el selectiu.
La idea d'escrire cada dues setmanes açí al bloc al principi de cirs quan hem la van donar no hem feia molta gràcia, ja que veia que era una càrrega més de treball per a fer a casa. També hem trobava un poc insegura perquè pensaba que mai tindría tema per a parlar en cada entrada que fera. Però a mesura que anaven passant les setmanes i els mesos, m'agradava cada volta més, ja que hem pareix una bona oportunitat de parlar del que nosaltres volem i més ens agrade. Així com moltes vegades expresar els sentiments que estem vivint durant i curs, i de la vida personal.
En definitiva, crec que ha sigut un bon curs i per a l'any que ve espere que encara siga molt millor. Bon estiu!!

Finalment, de totes les entrades que tinc escrites al bloc, destacaría la del dia de lamare que hem pareix la més important de totes les que he fet, hem vaig basar també en la meua i crec que és la més sentimental i bonica de totes.
http://portafoli21a16-17.blogspot.com.es/2017/05/dia-de-la-mare.HTML

També hem va agradar molt fer l'entrada del paper de les dones a les falles, ja que aquesta entrada era obligatòra fer-la d'aquest tema i aixó no hem va agradar molt. Però quen m'he vaig possar a investigar tota la historia que havia, me va encantar i una de les entrades més importants que he fet aquest any.http://portafoli21a16-17.blogspot.com.es/2017/03/paper-de-les-dones-les-falles.HTML

I per a finalitzar, he escollit l'entrada que més m'he va fer reflexionar de totes les que vaig fer i és el del dia de la violencia de gènere, i la vaig triar perquè en l'actualitat està molt present aquest tema tant preocupant per a tota la societat.
http://portafoli21a16-17.blogspot.com.es/2016/11/25-de-novembre.html

dimecres, 24 de maig de 2017

PORTAFOLI LUCIA PORTILLO

Bó, ja estem en la recta final del curs, cal dir que ja tenia ganes. Al començar el curs la veritat es que tenia una mica de por per començar batxillerat, un curs nou, un institut, nou, professors nous... Peró poc a ppoc hem anant fent-se al curs, als porefessors, als companys y totes les coses noves que han apregut al llarg del curs. La veritat que vaig començar millor del que jo pensava, encara que no hem pareixia que estava donant tot el que podia i de fet estic segura que puc donar més de mi per traure millors notes i aixó hem decepciona de mí mateixa em dona la sensació de que no faig tot el que deuria i estic segura de que canviare aquest comportament, ja que no em fa sentir massa bé. De totes formes pense que no acabaré el curs massa malament.

Batxillerat; pors i curiositats

Resultado de imagen de batxillerat social

Per fi comencem, per fi comencem aquest nou curs que encara que parega mentida ja tenia ganes de començar. Si, val, era per la curiositat d'una nova etapa,d'uns nous companys i en el meu cas d'un nou institut.

Efectivament tenia ganes de començar el curs però a açò se li sumaven una gran quantitat de pors, la majoria d'aquestos pors eren el mateix que em proporcionava la curiositat de començar: els companys nous, l'institut nou etc. A aquestos pors hem d'afegir també la pressió de començar ni més ni menys que BATXILLERAT.

A més de ser una nova etapa  a la que ja ens han advertit els nostres familiars, amics i  altres coneguts, una etapa molt complicada  a la que ja ens juguem el nostre futur. He de reconeixer que aixó és un del pors més grans que tinc, que des d'el primer dia que vam entrar a l'institut ja s'estem jugant tot, a més, tenim el dubte de no saber si anem a fer revalida o selectiu que tampoc éun plat de bon gust per a nosaltres.

Encara que sí que tinc molt por de Batxillerat, també tinc moltes ganes la veritat, estant en l'estiu ja trobava a faltar la rutina, els nervis d'un examen i sobre tot estar amb els companys. Reconec que sí tenia ganes i que a més a pesar de portar només unes setmanes de curs ja he estudiat més que en mig curs de l'ESO. A banda, al principi quan ens varen contar que no utilitzaríem el llibre de valenciá peró que haurem d'escriure un blog vaig emportar-me les mans al cap pensant que s'anava a fer molt difícil i que no tindria idees per a escriure. Encara que continue amb les mans al cap, ja que aquesta setmana si que he sabut que escriure, peró em  fa por pensar  el que hauré d'escriure en la següent entrada.

http://portafoli21a16-17.blogspot.com.es/2016/10/batxillerat-pors-i-curiositats.html

Tornem!!!

Ja feia temps que no escrivia un blog, i ja era hora. He de reconéixer que no l'he trobat a faltar massa peró toca tornar a la rutina de l'institut.
Resultado de imagen de homer estudiando
Han sigut unes bones vacances a les que he descansat, m'he divertit i he estat amb la família que aixó sempre està bé. He tingut menys deures del que m'esperava i aixo m'ha permés disfrutar més de les vacances. Ara toca tornar en l'institut amb totes les ganes del món per a fer un bon trimestre, que hem pasat la primera setmana que éla més dura per les poques ganes que tenim de tornar peró la més tranquil·la perqué la setmana que ve ja començem amb els exàmens i aixó sí és el que més em costa d'assimilar. Tant de bó es passen ràpid les setmanes d'exàmens i arriben ja les falles, que són les festes més próximes i supose que els meus companys igual que jo estem desitjant que arriben a pesar de que acabem d'eixir de les festes de Nadal. Peró bo, com he dit abans ara toca posar-se amb els estudis i donar-ho tot per aprovar totes i amb bona nota.

http://portafoli21a16-17.blogspot.com.es/2017/01/tornem.html

Quin cap de setmana!!!

Jo ja sabia que aquest cap de setmana encara tindria que estudiar per que tenia segur dos exàmens, pero no tants com tinc!!
En un principi teniem examen d'história (partit en dos dies), filosofia, castellà, matemàtiques,  i economia. Varem tindre problemes per qué en un principi els de economia teniem excursió, peró després ens la varen llevar, peró després els de llatí tenien també una altra excursió, per tant varem estar molt maretjats per a ficar les dates dels exàmens per a que ens vingueren bé a tots, encara aixina no estaven tots d'acord, pero bó. Quan ja teniem tots els exàmens quadrats, va arribar el primer que va ser el de filosofia, que per coses que varen passar finalment va acabar aplaçat fins al dilluns següent que és aquest que ve, amb l'exàmen de economia. Varem fer el de castellà i va arribar el divendres que tocava fer história, (que per a la meua opinió és el que més ganes de llevar-me de damunt), peró va ocórrer algo que ningú s'esperavem i es que a la professora d'história es va ficar malalta i es va tindre que anar a casa deixant-nos amb el dubte de quan farem l'exàmen d'história
Finalment, parlant pel grup de classe hem arribat a la conclusió de que l'exàmen serà després de les vacances de Pascua, peró no és segur pot ser faça l'exàmen abans d'aquestes. Per aixó, aquest cap de setmana que pensava que només hauria d'estudiar 2 exàmens he d'estudiar 4. Per aquesta raó aquest cap de setmana s'ha fet llarguíssim.

http://portafoli21a16-17.blogspot.com.es/2017/04/quin-cap-de-setmana.html

PORTAFOLI SOFÍA ERNESTO

No  puc creure que ja arribe el final d'aquest curs, es veia tan llunyà des de setembre... Han passat tantes coses que no em podia ni imaginar quan vaig decidir entregar la matrícula... Encara que sí que és cert que m'esperava que batxillerat fora més dur, supose que això serà l'any que ve en segon, amb el selectiu... Mare meua.

Fem un repàs del que ha sigut el meu curs i com ho he anat vivint?


Aquesta va ser la meua primera entrada i li tinc quelcom d'afecte especial (pels sucs de pinya) perquè em pareix graciós vore l'evolució del que pensava abans i el que pense ara.
En la meua primera entrada encara era "innocent" i estava per traure un 3 en matemàtiques en un futur pròxim, però gràcies a això, vaig veure que no era un joc de xiquets i em vaig posar seriosament amb eixa assignatura sobretot. També pensava, com he dit abans, que moriríem estudiant o quelcom paregut, però si t'organitzes ben no tindràs problema. No és el meu cas perquè jo no sé organitzar-me, però vull donar bon exemple als del curs que ve.

Agafeu-vos, vénen corbes!

A ningú li agrada començar un nou curs després de l'estiu, les vacances, la platja, la piscina, el poble, els amics, les vesprades de gelat i peli, els llargs viatges en cotxe, les nits de pizza, els sucs de pinya freds... (oh, els sucs de pinya freds són el millor de l'estiu) i un muntó de coses més.



Però la nostra obligació écomençar aquest curs amb totes les ganes possibles! Ja estem a batxillerat, aixó significa que se'ns ha acabat això d'estudiar el dia d'abans. Aquest curs hem de treballar més que en tots els altres, ja que té una dificultat més elevada, i, a més, la nota i la mitjana compta molt per a la Universitat o per a qualsevol cosa, i hem de treballar molt per a traure-la.

(Tampoc és per a posar-se aixina, tranquil·litat per favor)




El que està clar es que qui s'esforce, aprovarà. Tranquil·litat!







S'ha passat ràpid, però la veritat és que ja portem un mes de curs! Un mes de curs, dos exàmens fets (les persones que anem a matemàtiques) i altres tres per fer... 
Voldria aprofitar aquest espai al final de la meua entrada per donar-vos ànims a tots i totes i desitjar-vos que passeu tots els vostres exàmens! 

Bona sort, i a esforçar-se!


La següent entrada que he triat ha sigut la dels exàmens, ja que em pareix la mateixa situació en què estem ara, amb els exàmens quasi arribant. Encara que, això si, potser l'he exagerarat un poquet encara que en eixe moment ho estiguera vivint així, ara és pitjor, per exemple estic escrivint el portafoli a les cinc del matí perquè ahir no vaig tindre temps, i no és que se m'oblidara com sempre, és que no hi ha temps per a res. 

MAL DE CAP...


En aquestes dates, quan sents  algú dir: EXÀMENS! És una sensació com que t'espantes un poc (o, en el meu cas, prou). I no és perquè no estudiem, és només la por que tenim els alumnes a "SUSPENDRE", i, sobretot ara, que estem en un curs molt important, on la mitjana ja compta per anar-hi a la Universitat o on vulgues anar.


Xic: T'has adonat  que l'ordinador està apagat?
Xica: No m'importa. Tinc tantes matèries per aprendre que ja
 no sé qué hi és la llum del Sol. Deixa'm

Les notes que tothom vol.

 Aquesta situació produïx, encara que no ho parega, estrés tant per als alumnes, que han d'estudiar moltes matèries en 2 setmanes d'exàmens, com per als professors, que han de corregir quantitats inimaginables d'exàmens (o això és el que ens conten...) .



M'atrevisc a dir, de la meua part i la dels meus companys (segons les altres entrades) que no ens fan molta il·lusió aquestes dos setmanes que vénen... Però hi ha una cosa clara: ningú pot "fugir". Encara que dit així pot sonar a pel·lícula de por, per a més d'un ho és. A mi ja em fa mal el cap de pensar en el que se'ns ve damunt, (per açó el títol de l'entrada). I em continua fent mal, potser m'he possat malament! Espere que no...


L'última entrada que he triat és la meua favorita de totes, ja que no parle d'un tema en concret, però em fa gràcia que aquest curs haja parlat tant dels exàmens, podria haver parlat també de més coses. Posaria l'entrada dels estereotips, però aquesta m'agrada més per les cançons que vaig triar. No sé si algú s'haurà adonat, però he intentat compartir la música que més m'agrada per mitjà d'unes quantes entrades, sobretot l'última, però és que el tema de l'última ja era directament la meua música favorita, en altres entrades com aquesta posava una cançó o dos esperant amb il·lusió que algú les escoltara i li agradaren.

No sé quin títol posar-li a açò... Bona sort?

Com sempre, mai done en el clau amb açò de la puntualitat, ja és que no vaig fer l'última entrada (que la pense fer tot just arribar a casa) , però no és que haja sigut molt puntual en aquesta tampoc, la veritat. Canviant de tema:


No vos passa a vegades que vos quedeu escoltant la mateixa cançó una vegada i una altra repetidament com el bucle tot el dia? Sóc l'única? Bo, per si voleu escoltar-la en bucle jo vos deixe per ací una cançó:

Ja sé, un poc dramàtica

Canviant una altra vegada de tema (com vos marege, eh?) EXAMS ARE COMING. Porte estudiant dos setmanes quasi sense descans, igual que els meus companys, i espere tindre bons resultats en el full verd (o grog, o rosa, la veritat, no em recorde del color). I és que estem en un curs en què les notes ja compten per a quelcom, i no és quelcom xicotet, és quelcom com entrar a la Universitat... I per això potser tenim un poc de pressió cap a nosaltres mateixos per les notes i per la mitjana. (Si, eixa assignatura que no aconseguixes aprovar per molt que t'esforces i et baixa la mitjana, eixa assignatura)

Coming? Però si ja han arribat! Aquesta no s'entera.


Volia despedir-me desitjant bona sort a tots els meus companys i companyes de classe, que cada vegada que hi ha un examen l'endemà, em trobe amb 200 missatges en el grup de whatsapp, així que crec que tots s'estan esforçant prou, i si hi ha algun que no... M'has emprenyat l'entrada. Et pareixerà bonic... Així que bona sort a tots, que tot esforç té la seua recompensa!!.



Per si voleu escortar-la també en bucle.  Una dramàtica i l'altra dona por. No sé que us pensareu de mi després d'aço.



Aquest curs ha estat ple de sorpreses, felicitat i també, algunes vegades, tristor. La veritat és que no esperava que batxillerat fora així, he fet molts amics, i he conegut una persona que ha fet que este curs es passe molt més ràpid. No estic disgustada amb les meues notes (bo, espere no estar disgustada perquè encara em queden cinc o sis exàmens per fer) i la veritat, li diria al meu jo del passat que no es preocupara tant. (I a Érika també) 
Vull despedir-me, com no, posant una altra cançó. És molt especial per a mi com ho ha sigut escriure el blog aquest curs. Sé que sóc molt vaga i distreta, però no vull que vos penseu que no m'agrada escriure entrades, m'encanta! , però si se m'oblidava fer l'entrada de la setmana deia: uf, demà, hui tinc moltes coses a fer, i demà es convertia en despús-demà i així successivament fins que al final crec que m'ha faltat una entrada per fer. No és excusa, però ningú és perfecte (Marta I. i Andrea B. si) i jo, menys. Ací va la cançó:


dimarts, 23 de maig de 2017

Més val tard...

Aquesta entrada no és el meu portafoli, ja sé que és MASSA tard, però volia parlar sobre una última cosa abans de despedir-me, ja que fer entrades en el blog és quelcom que m'agrada, però no les he anat fent perquè se m'oblidava i ho anava deixant fins que, al final, ja passa de la data del portafoli i jo només he fet una entrada, així que aquesta serà l'última abans del portafoli
Quan m'oblide de fer les meues entrades


Potser sona com quelcom insignificant, sense sentit, però volia compartir amb tot aquell que llija aquesta entrada la meua música favorita, ja que la música és quelcom molt important en la vida d'algú (o almenys en la meua)


Primer he triat aquesta peça per a piano de Beethoven que s'anomena "Clar de Lluna" i és el tercer moviment, en anglés s'anomena "Moonlight Sonata", i m'agrada més. És molt difícil de tocar en el piano, i aquesta representació és la que més m'agrada.


La següent és més o menys nova, ja que és d'un joc que va eixir el tres de març, m'agrada perquè transmet calma. Pose també una altra de la mateixa saga de videojocs, però d'un diferent.


Per  finalitzar, posaré una cançó que actualment escolte tots els dies i m'encanta, pot ser perquè comença calmada i després és més fort, no ho sé, però la lletra és molt bonica.





Ja, ja ho sé, són cançons un poc depriments, però tranquil·litat, que també m'agraden les cançons alegres, només que ja no em cabien més cançons, serien massa per a una sola entrada.


dilluns, 22 de maig de 2017

Ja és quasi el que volem...


I què és el que volem preguntara la gent, jo crec que és un poc obvi...

Volem tornar a eixos dies de pau i tranquil·litat, sense exàmens, treballs, sense tindre que alçar-nos a les 7 del matí, si, a les 7!

Volem que torne l'estiu!, però bé, ja no queda quasi... a soles unes setmanes i tornarem a ser lliures!

Bé, no vaig a començar a parlar de l'estiu, anava a fer una reflexió sobre el meu curs...

Sé que no ha sigut el millor, clar que no, he tingut una gran dificultat que va ser que em vaig trencar el braç i ara he d'anar a recuperacions amb història per això, per què clar la gent em diu que no aprove perquè no vull, no és tan fàcil quan tens més exàmens junt amb un altre tant complicat.

Les altres assignatures han anat bé, grec i llatí s'estan complicant per no dir que estic més que perduda...

L'única assignatura que no agafaria més en la vida, seria filosofia, per lo menys la part de càlcul, és avorrit i difícil... no puc amb aquesta assignatura.

I valencià, al principi no m'agradava la dinàmica de treballar així amb un blog i fitxes però al final junt amb castellà s'han fet les assignatures més fàcils de portar, encara que se m'oblidaren fer alguns blogs, i parlant dels blogs... jo crec que els que més em van agradar són el de la "revàlida" i el famós "dia de la mare" perquè són els únics que vaig fer agust del tot, ja que vaig donar tota la meua opinió, i també el de "finalitzem"... abans de nadal, les meues vacances favorites.

En general estic molt contenta, ja que és el meu primer any al Joanot i sabia com anava a ser, em porte bé amb tot el món i no tinc baralles mai, a soles toca ficar-se les piles aquestes setmanes si volem gaudir de la nostra recompensa, l'estiu.

PORTAFOLI ANDREA BARCELÓ 21A

Hem arribat, després d’un breu però intens curs, a l’últim blog d’aquest any. Em costa creure que ja haja passat tot. Encara recorde els primers dies a classe; no parlava amb ningú i tenia molta vergonya. Van ser uns mesos una mica complicats al principi, ja que mai havia sigut “la nova” en cap lloc. No obstant això el temps va passar i he trobat gent molt interessant i amb la qual mantinc una molt bona relació. Hui, faig la vista enrere, i veig que he complit els meus objectius. No ha sigut fàcil, ja que he tingut dubtes al llarg de tot el curs i que fins i tot encara tinc. Però, si alguna cosa he aprés en aquest any, és que cada cosa té el seu moment i és millor no pensar massa en el futur i mirar el present, que no és poc.

Una de les meues entrades favorites és la primera que vaig escriure al blog: 

Escriure com a forma de vida.


Sempre m'ha agradat plasmar els meus pensaments en un full i escriure tot allò que pel meu cap podia rondar. La gent de hui en dia no troba interessant aquest fet, però realment és un gran hobby que conserve des que era menuda.
A vegades pense en totes les coses que el dia de hui faig i reflexione sobre qual de totes em serà d'utilitat el dia de demà. Escriure, sense cap dubte, va a formar una part molt important durant els futurs anys. I sí, vull dedicar la meua carrera professional, i fins i tot, personal, a escriure i a contar de manera redactada i detallada els meus pensaments.

Fa uns dies, vaig començar l'institut. 
No va ser fàcil, ja que era nova en la classe i no tenia contacte amb ningú. 
No obstant això, estic emocionada d'entrar en una nova etapa de la meua vida. Durant les primeres classes, els professors es van presentar i van contar-nos un poc sobre les seues assignatures. Sentir que havíem de fer un blog cada quinze dies en valencià em va espantar. Però, després, al pensar en totes les coses positives que em podia aportar aprendre a redactar en una altra llengua, em va resultar molt interessant. És per això, que tinc moltes ganes de començar amb aquest projecte que ens proposen, i a poc a poc, millorar.

Aquesta entrada descriu molt bé la meua impressió en començar el curs i cada vegada que la torne a llegir em transporte a aquells primers moments a la classe on pensava que mai m’adaptaria.

Segona entrada favorita:

El valor de no tindre valor

Hui, 12 de desembre, toca una altra vegada publicar el blog, però a diferència de l'anterior, en aquest, torne amb més ganes i us contaré una anècdota que em va passar l’altre dia i que em va fer reflexionar. Què us pareix? Anem allà!

Com anava dient, farà cosa d'una setmana vaig viure una situació una mica rara, i que fins i tot encara no comprenc. Bé, recorde que eren les huit de la  vesprada i tornava a casa de l'institut. Aquell dia anava una mica més tard perquè havia estant fent el curs de "Manipulador d’Aliments". Els meus amics i jo vam agafar el bus per a tornar a casa com de costum. Fins aquell moment tot era normal, però l’estrany ve a continuació. Al pujar a l’autobús, triar el lloc on volia assentar-me, i recolzar-me en la finestra com faig sempre, em vaig adonar que una dona estava dient alguna cosa. Prestant-li atenció vaig escoltar el que em volia dir.“Levantate de aquí, que ese de ahí no tiene muy buena pinta y te está mirando”em va dir tota convençuda. De totes maneres vaig tornar a preguntar-li per assegurar el que m’estava dient. “Que te quites de al lado de la puerta por si acaso aquel sale”. Tota estranyada em vaig alçar per a buscar un altre lloc. I ara que puc pensar de manera freda, em pregunte, com he tingut el valor de no tindre valor? Simplement perquè la seua aparença no era “bona”? O pitjor, perquè era estranger? Crec que hauria d'haver tingut valor suficient per a dir-li a aquella dona racista, que no per ser  d'altre país, o simplement per tindre una pinta estranya, ha de ser una persona amb males intencions.


Després de contar-vos aquesta anècdota, tinc poc més a dir, ja que ha sigut una setmana tranquil·la amb poca gent en les classes a causa del viatge a la neu. Però ara sí, anem a agarrar-nos bé que  vénen unes setmanes prou intenses!



En aquesta altra entrada vaig escriure una situació que em va ocórrer en el transport  públic. I realment m’agrada d’haver-ho fet, ja que, considere que és un tema que mai hem d’oblidar. Que som el que som però ningú és millor que la resta.

Tercera entrada favorita:

El malastruc

Després de la setmana que he tingut, no seria estrany pensar que parlaria d'ella en el bloc. És per això que la cridaré la “SETMANA del MALASTRUC”.



L’aventura no podria començar pitjor; un examen de filosofia a primera hora i després, ràpidament, una excursió. Quan vam arribar al saló d'actes per realitzar l'examen, ens va arribar la notícia que s’ajornava. No podia creure el que m'estava passant. Havia estat estudiant tot el cap de setmana per a res? Marta, una companya de classe, i jo, vam anar a dir-li al professor que volíem fer-lo aquell dia. Finalment vam fer l'examen, de la qual cosa no estic del tot contenta. Em vaig deixar tota la cara de darrere en blanc! I no perquè no sabés fer-ho, sinó perquè no el vaig veure. Quina depressió!




Però el vertader infortuni arriba el divendres. Tots estàvem preparats per a fer un examen prou llarg d'Història. La veritat és que jo esI per últim, seleccione aquesta entrada en la qual vaig escriure sobre aquella catastròfica setmana d'exàmens. Encara la recorde i em ve un mal sabor de boca. A pesar que va ser, crec jo, la pitjor setmana del curs, no hem d’oblidar mai les coses difícils de la nostra vida. Perquè, realment, són les que, en un futur, ens donaran forces per aconseguir qualsevol cosa. Si l'he aconseguit una vegada, per què només? 
tava molt nerviosa i m'havia passat les dues setmanes prèvies estudiant. Podeu imaginar, doncs, la meua cara en baixar i trobar-me la sorpresa que la professora s'hi havia posat malalta i no tindríem examen. No podia creure la meua mala sort. El pitjor de tot és que ara ningú sap quan serà l'examen i tots estem una mica perduts i sense saber què fer.

I per últim, seleccione aquesta entrada en la qual vaig escriure sobre aquella catastròfica setmana d'exàmens. Encara la recorde i em ve un mal sabor de boca. A pesar que va ser, crec jo, la pitjor setmana del curs, no hem d’oblidar mai les coses difícils de la nostra vida. Perquè, realment, són les que, en un futur, ens donaran forces per aconseguir qualsevol cosa. Si l'he aconseguit una vegada, per què no més? 

PORTAFOLI ARTURO OROZCO RONCERO


Aquesta setmana és l'ultim blog i el que ara faig fàcilment la primera vegada per a entrar em va costar el que no està escrit i damunt seguia sense entendre molt bé que havia de fer però amb un parell de vegades s'aprèn molt fàcil. El que no m'agradava al principi i el que em segueix sense agradar és escriure alguna cosa i que els altres el puguen llegir, mai he sigut una persona que li agrade compartir idees simplement pel fet que preferisc guardar-me les meues opinions llevat que siga necessari dir-les i la majoria de vegades no sabia ni de què parlar però així i tot crec que m'ha servit per a millorar a expressar-me.


Germans de Sang 
Volia parlar sobre el segle XX però en concret els anys de la segona guerra mundial i una mica anterior, en estudiar història i veure com es va crear el nazisme em van fer venir ganes de veure una sèrie anomenada “Germans de Sang” on una companyia de soldats americans de la segona guerra mundial (La 101. ª Divisió Aerotransportada) ens mostra l'horror que van passar i et fas replantejar-te preguntes com: Perquè l'ésser humà pot arribar a ser tan cruel? Què faria jo en aqueixa situació? Seria capaç de jo lluitar pel meu país?

Al principi de la sèrie pensava que morir d'un tret era el pitjor però conforme avançava era el menys cruel, podies morir de fred, de fam, per malalties o per ferides molt greus. En conclusió l'ésser humà és un animal detestable per crear aqueix tipus d'horrors sense cap necessitat però així i tot vull agrair a tots els soldats que van lluitar i van morir en aqueix infern perquè les generacions futures visquérem en un món lliure.

-M'agrada perquè va ser la primera vegada que comentava obertament la meua opinió d'una sèrie i el que em va semblar sense pensar en el que pensaria la gent a més de que la sèrie m'encante.

  

 
Per fi va tornar internet.

Pot ser que siga una mica vesprada per a fer l'entrada però és a causa que vaig estar una setmana sense internet i vull explicar-vos la meua horrible experiència.


 Em van llevar l'internet perquè em vaig haver de mudar de casa (no és gens important simplement no hem canviat a una casa una mica millor i aquesta mes o menys igual d'a prop que l'anterior) i per a la meua internet és una part vital de la meua vida a causa que m'encanta veure les meues sèries, llegir les meues ximpleries, la meua youtube i quan vaig a dormir posar-me qualsevol *video i clar, que et lleven tot açò de colp és molt traumàtic encara que per sort va ser en la setmana d'exàmens aix-Vaig entendre el dur que estar sense internet i el sofriment que és però ara ho recorde com una experiència divertida (però no vull tornar a repetir-la)
í que no em vaig avorrir massa.


Açò em va fer pensar sobre la importància que té internet en les nostres vides avui dia i com depenem d'elles, almenys en la meua.

-Vaig entendre el dur que estar sense internet i el sofriment que és però ara ho recorde com una experiència divertida (però no vull tornar a repetir-la)






Nou curs.
La primera vegada que va entrar en l'institut tot eren nervis per veure com serien els professors, per les noves assignatures i pels nous companys, però al final no va ser tan horrible com pensava i de moment llevant això de matinar tots els dies estic prou content. Espere que enguany siga prou tranquil i no molt difícil encara que açò del blog és prou rar perquè mai he usat quelcom paregut però és prou curiós i divertit. Espere que siga un bon any i me'n vaig a esfozar molt enguany per a traure bones notes.

 -Va ser la primera entrada que vaig fer i m'acorde que em va haver d'ajudar una persona de segon de batxiller per a entrar al blog i m'explique que tènia que fer.