diumenge, 28 de maig de 2017

JA HA ARRIBAT

                                                           


Aquesta entrada significa una sola cosa, es l'última entrada al blog, per tant, també significa que ja estem apunt d'acabar el curs.
No em puc creure que ja ha passat quasi un any de curs. Això em fa pensar en tot el meu recorregut en aquest curs de 1er de batxillerat. Si sóc sincera, al reflexionar de tot el que he fet aquest any em penedisc de no haver aprofitat i no esforçar-me al màxim al estar en 1er de batxillerat. Ara analitze tot el temps perdut, perquè ara segurament he d'anar a les recuperacions extraordinàries de juliol. I ha8uré d'estudiar en les vacances en compte d'estar disfrutant de l'estiu amb els meus amics i família. Bé, ara solament em queda estudiar molt per poder passar a 2on de batxiller i ara que ja sé el que implica estar en batxiller per a l'any que ve m'esforçaré moltíssim.
Per altra banda, el meu curs m'ha agradat molt a comparació d'altres anys, han sigut bons companys. Enguany he conegut moltes persones noves i he fet amics que espere que continue per molts anys més. Altra cosa es el professorat, he de confessar que l'any passat m'agradaven més el professors que vaig tindre. Però d'alguns mestres no em puc queixar.



http://portafoli21a16-17.blogspot.com.es/2016/11/mes-prop-de-nadal.html

Aquest es un dels meus favotits, perquè, es un portafoli que tracta sobre el nadal. El nadal en la meua opinió es una época molt bonica, perquè, hi ha molts regals, la familia s'uneix, i sobretot, perquè en desembre es el meu aniversari.


http://portafoli21a16-17.blogspot.com.es/2017/02/una-mica-de-por.html

Aquest es un altre de les meues entrades favorites, perquè, va ser un comentari d'una pel.lícula que vaig anar a vore amb els meus amics. I perquè m'agraden les pel.lícules de por i de misteri.

http://portafoli21a16-17.blogspot.com.es/2016/12/un-viatge-la-neu.html

En aquesta entrada vaig contar quan m'en vaig anar de viatge a la neu amb els meus pares i unes amigues. M'agrada perquè eixe día em vaig divertir moltíssim.

TORNEM A LA PRIMERA ENTRADA...

Sé que és tard, una setmana de retard en aquesta entrada, he tingut prou problemes en el meu ordinador, però be, anem al tema, aquest curs hem fet moltes entrades, de tot tipus, però aixó ja s'està acabant.

Me pregunten sobre quina es l'entrada que mes m'ha agradat de totes les que he fet, i tinc clar que es la primera. En la primera entrada encara no sabia molt be com es feia tot això del portfoli, no tenia ni idea, deia que estava molt nerviosa perque no coneixia a ningú i que estava molt nerviosa perque era tot nou per a mi, però mira ara, tinc amics que mai pensí que faria, als que ja els tinc un gran apreci i als que espere no perdre mai. Altra de les entrades que mes me va agradar va ser la del meu natalici, m'enrecorde de que estava molt nerviosa i no tenia molt clar si volia complir anys o no, ja que mai m'ha agradat creixer.

Resultado de imagen de fi de curs
Ha sigut un curs prou dur, en moltes de les entrades parle de tots els examens que tenia per davant, però ara puc dir molt contenta que a soles em queden per fer cinc...dos setmanes de examens i fi, ja podré dormir tranquila i quedar amb els meus amics sense preocupar-me si he d'estudiar o no.

No tinc molt més a dir, espere acabar be aquest curs que ha estat ple d'emocions...adéu!!

dissabte, 27 de maig de 2017

PORTAFOLI DE MIREIA HERRERA 21A

Aquest any no ha sigut el millor de tots, la veritat, però hem de superar les proves que ens posa la vida. He après que no tot acaba com un pensa i que cal esforçar-se encara que no et surtin bé les coses. Al principi tenia molta vergonya de participar a classe, i encara que hui en dia també, cada volta menys. M´he adonat que importa molt el que els altres pensen i diuen però estem ací per nosaltres, no cal oblidar-lo. Sé que aquesta entrada serà l´última i no estic molt contenta per això ja que durant aquest curs i gràcies al blog he deixat anar la imaginació per a escriure històries que ni jo mateixa pensava que podria. Les correccions també han ajudat a millorar, continuaré escrivint, algun dia trauré profit d´això. No?



  • - He triat aquesta entrada com a la primera que més m´ha agradat perque és on vaig deixar anar la imaginacio més enllà del normal, a més va ser vista per moltes persones. Aixó em va donar les ganes per a continuar escrivint la tercera entrada relacionada amb aixó.


http://portafoli21a16-17.blogspot.com.es/2017/02/diari-dun-assasi.html

DIARI D´UN ASSASSÍ : MEUA,...


DIA: 15 de novembre de ......

Li havia dit que arribara a la una i mitja. Havíem quedat a les dos i no hi arriba. On es trobarà? Les tres i no hi arriba. Per què no em crida? On es trobarà? Les quatre de la vesprada i la veig arribar per la porta amb eixa vestimenta. Porta uns pantalons blaus que li marquen tota la figura i una camiseta blanca amb escot que li ressalta tot el pit. Com va així al carrer? Li havia dit que es posara els pantalons d´esport i eixa camiseta de futbol. No pot anar provocant a qualsevol, ella no és de ningú, és meua

DIA : 17 de novembre de ......

Hem quedat amb els meus amics per anar a veure un partit del València. Li he dit que vingui amb nosaltres o que no surti de casa. Les seues amigues no li fan ni cas, no la volen com jo. Ha decidit vindre amb mi. Quan la veig arreglar-se li aixeco la veu i li dic que no fa falta que es maquille, que està guapa així, que no necessita que ningú es gire a veure-la. Li cride que és meua. Ella es gira i em diu que no és de cap persona. Per dins em pose nerviós i em donen ganes de aixecar-li la mà, de pegar-li una galtada, pel seu bé. Quan eixim de casa em torne per veure qui li veu el cul, qui la mira. En notar que el veí del costat es queda mirant-la li envie una mirada assassina. Passant al costat del seu cotxe el ratlle. Així aprendrà que és meua

DIA: 20 de novembre de ......

Hui hem dinat a casa meua, ella ha cuinat. El menjar no estava bo, no sap fer res. Li pregunte en què pensa i li cride que ha de deixar de distraure i fer les coses bé, no sap fer res. Pose una pel-lícula, a ella no li agrada la que trie però em dóna igual. Li obligue a seure al meu costat per a que no estigui sola. Sé que és meua, ella ho desitja. Li pose el braç per damunt dels muscles i la combido a recolzar-se en mi. Al cap de cinc minuts, estic fent més cas a la meua dona que a la pel-lícula.Vull fer-la meua ara i ho faig. La pose en el llit i ho aconsegueixo fins arribar a l'orgasme. Ella em crida, diu que li estic fent mal, però li agrada, és meua. Ella crida cada volta més i li tanque la boca. Segur li agrada perquè ho note, ho faig pel seu bé. Quan torna a cridar em diu que em pose el condó però no vull posar- me`l, faig el que vull amb ella, és meua. Al deixar-la per anar a rentar-me veig que plora, és d´emoció. Al tornar al llit no estava. És meua, em repeteixo. Vaig corrent cap a ella i està en la porta a punt d´eixir al carrer. Porta una camiseta groga i uns pantalons curts que ensenyen massa. En veure-la em donen ganes de aixecar-li la mà, donar-li una galtada una altra volta, però els altres no poden veure-la així. És meua. Ix i no torna. És meua, se que tornarà o sinó aniré jo.


DIA: 25 de novembre de .....

És meuaés meuaés meua, .....

DIA:  28  de novembre de ...

Serà meua o de cap altre.

DIA: 29 de novembre de .....






  • -Tambe he triat aquesta entrada perqué en ella jugava molt entre dos histories. En una de elles era una dona que vivia asoles i pensa que esta vigilada i es cau per les escales. L´altra és una dona acosada pel seu nuvi, que no pot tindre intimitat després d´abandonar-lo. Ell va darrere d´ella fins que la seua obsesió acaba assassinant-la. Obliga al lector a estar atent.

http://portafoli21a16-17.blogspot.com.es/2017/01/cucuestas-o-no-estas.html

IMAGINACIONS D´UNA DONA QUE NO TORNARÀ A VEURE LA LLUM


En obrir la finestra, que pareixia nova però en realitat tenia ja uns anys, em vaig adonar que hi passava alguna cosa rara, no era un dia normal. El sol s'apropava per un costat i es notava una brisa que feia tremolar tot el cos. Cada volta feia més i vaig decidir tancar-la. Això no hi era suficient. Em notava cansada, encara no eren ni les set del matí. Vaig estar una hora donant voltes en el llit. No em podia moure? Era impossible. Seran imaginacions.

El frigorífic buit i jo tenia molta fam. Quan estava a punt de fer-me un entrepà amb maionesa que feia una olor estranya, truita que ja era de color verd, una lletuga que hi estava feia dos setmanes i pa dur que em vaig encontrar en l'armari de la cuina, va sonar una veu al fons de la casa. Jo pensava que eren imaginacions meues, no hi havia cap persona. Vaig revisar tot i pujant al pis de dalt l'escala va cruixir. La veu s'escoltava cada vegada més prop. Vaig entrar en l'habitació. Era la televisió, s'havia encès sola. Jo recordava haver-la apagat. Que estrany. Notava que algú es trobava, va tornar a cruixir l'escala però aquesta volta van ser dues vegades seguides i el cotxe de joguina que es trobava en el passadís es va començar a moure. Això ja no era normal. Eren al-lucinacions? Imaginacions?

Al cap de cinc minuts jo estava en el bany llevant-me poc a poc la roba. De primer la camiseta groga que em va regalar el meu avi feia dos any per la meua graduació, i després els pantalons curts, eixos que et regalen les amigues i que ensenyen més del normal, això deia ell, i que porte per a estar per casa. L' aigua freda baixava poc a poc pel meu cap fins arribar als peus. Vaig estar mitja hora amb eixa sensació, m'agradava. Eixa sensació que esperes tot el dia, seguretat o confiança, no ho sé exactament. En eixir vaig agafar la tovallola, que es trobava més prop del normal. Tenia pensat posar-me el vestit curt que m'havia comprat ahir, no   estava. Amb el bonic que era i la figura que em feia. Tots es giraven a veure-ho.  Em sentia vigilada.


Feia una setmana que l'havia deixat, que m'havia lliurat, això pensava jo. Imaginacions. El notava prop de mi, em notava vigilada. Una mala trepitjada o un mal pensament em va fer tremolar, em va enderrocar. Vaig caure per les escales sentint com em colpejava cada volta que volia. Sensació de desesperació que no em feia guanyar. Una ombra s'acostava i l'escala va tornar a cruixir. No arribava a saber si el que tremolava era el meu cos amb eixa sensació o el soroll de les escales. Em va agafar dels cabells i em portà fins a la cuina, jo ja no em trobava. Sempre em feia sentir a mi mateixa que no devia estar pensant en coses que em pogueren distraure, que cal fer les coses bé. La llum estava massa lluny i els meus crits es tornaven a ofegar per por o desesperació.   Podia veure com em tractava i com eixia un líquid roig de mi. Com els meus ulls s´apagaven i recordaven aquell vestit tan bonic que em vaig comprar ahir.


Jo seguia pensant que eren imaginacions meues.









  • La veritat no sé perque he triat aquesta entrada, pero m´agrada. Pot semblar una simple historia pero jo la vaig fer pensant en que cada persona te una funció en la vida. Nosaltres no ens adonem  que una paraula pot afectar molt en altres i en nosaltres mateixos. Cal tindre consciència del que fem.

CADA ACCIÓ TÉ UNA REPERCUSIÓ: BOOM,...

Eren ja les 8:30 del matí i ma mare no para de dir-me que anara ràpid o arribaria tard. Em vaig prendre el desdejuni el més ràpid possible i allí em trobava jo rentant-me les dents com si estiguera boig. Tot això és necessari? Solament tinc 16 anys i ja vaig més estressat que el mateix president amb la que està caient. Ma mare torna a cridar. Això és insuportable. Jo, amb tota l´educació que aquella dona em va ensenyar, intente dir-li que tinc un despertador que fa la mateixa feina que fa ella tots els dies però sense posar-me tant nerviós, que no fa falta que es moleste. Abans d´anar a per la motxilla li dono un petó per a que no pense mal i no es quede cabrejada. Jo la bull, un poc, val molt, d´acord moltíssim, qui sinó em farà eixos postres que ella fa? O qui estarà en aquells moments encertats per a salvar-me el cul? 

En aquell mateix moment ix per a parlar amb les veïnes i escolte que em diu que vaja més a presa que cal córrer. Jo seguia pensant que era de l'escola. En eixe mateix moment... veig a tothom corrent. Unes dones i ma mare em diuen a crit pelat que jo també vagi amb elles. Està la gent boja o qué passa? Això com a broma ja està bé. Ja no veia a la meua mare ni escoltava la seua veu, on estarà? La gent corria cap a tots els llocs. No sabia que fer. Escolte una forta explosió que em penetra els timpans. No pense en res i l'adonar-me  de la situació em trobe en terra sense escoltar res. No és normal, però preferia això a tornar a notar a eixes persones cridant de desesperació i al meu pensament tornant a la realitat. No sabia que passava, i hui en dia encara no ho sé. Solament volia tancar els ulls. Aixó mateix vaig fer.













Pot ser no tots pensen igual que jo respecte de les meues entrades i el perquè, però cadascun té la seua perspectiva de les coses. Encara que jo pense que són les millors m´agradaria que el que no estiga d´acord m'ho diga. Gràcies i FINS AVIAT.

dijous, 25 de maig de 2017

PORTAFOLI DE MARIAM PELLICER

Ja ha arribat el moment, l' última entrada al bloc, ja que arriba el final de curs. Un altre més que se va sense adonar-me . Aquest any ha sigut un poc dur i esgotador, ja que hem donat un pas una mica gran passat de l' ESO a Batxillerat, però també crec que ha sigut una prova per a fer-nos madurar un poc més i anant preparant pel que realment importa en aquestos dos anys: el selectiu.
La idea d'escriure cada dues setmanes açí al bloc al principi de curs quan me la van donar no em feia molta gràcia, ja que veia que era una càrrega més de treball per a fer a casa. També em trobava un poc insegura perquè pensava que mai tindría tema per a parlar en cada entrada que fera. Però a mesura que anaven passant les setmanes i els mesos, m'agradava cada volta més, ja que em pareix una bona oportunitat de parlar del que nosaltres volem i més ens agrade. Així com moltes vegades expresar els sentiments que estem vivint durant i curs, i de la vida personal.
En definitiva, crec que ha sigut un bon curs i per a l'any que ve espere que encara siga molt millor. Bon estiu!!

Finalment, de totes les entrades que tinc escrites al bloc, destacaría la del dia de lamare que em pareix la més important de totes les que he fet, hem vaig basar també en la meua i crec que és la més sentimental i bonica de totes.
http://portafoli21a16-17.blogspot.com.es/2017/05/dia-de-la-mare.HTML

També em va agradar molt fer l'entrada del paper de les dones a les falles, ja que aquesta entrada era obligatòria fer-la d'aquest tema i aixó no em va agradar molt. Però quan m'he vaig posar a investigar tota la historia que havia, me va encantar i una de les entrades més importants que he fet aquest any.http://portafoli21a16-17.blogspot.com.es/2017/03/paper-de-les-dones-les-falles.HTML

I per a finalitzar, he escollit l'entrada que més m'he va fer reflexionar de totes les que vaig fer i és el del dia de la violencia de gènere, i la vaig triar perquè en l'actualitat està molt present aquest tema tant preocupant per a tota la societat.
http://portafoli21a16-17.blogspot.com.es/2016/11/25-de-novembre.html

dimecres, 24 de maig de 2017

PORTAFOLI LUCIA PORTILLO

Bo, ja estem en la recta final del curs, cal dir que ja tenia ganes. Al començar el curs la veritat es que tenia una mica de por per començar batxillerat, un curs nou, un institut, nou, professors nous... Peró poc a poc hem anant fent-se al curs, als professors, als companys i totes les coses noves que han apregut al llarg del curs. La veritat que vaig començar millor del que jo pensava, encara que no em pareixia que estava donant tot el que podia i de fet estic segura que puc donar més de mi per traure millors notes i aixó em decepciona de mí mateixa em dona la sensació de que no faig tot el que deuria i estic segura de que canviare aquest comportament, ja que no em fa sentir massa bé. De totes formes pense que no acabaré el curs massa malament.

Batxillerat; pors i curiositats

Resultado de imagen de batxillerat social

Per fi comencem, per fi comencem aquest nou curs que encara que parega mentida ja tenia ganes de començar. Si, val, era per la curiositat d'una nova etapa,d'uns nous companys i en el meu cas d'un nou institut.

Efectivament tenia ganes de començar el curs però a açò se li sumaven una gran quantitat de pors, la majoria d'aquestos pors eren el mateix que em proporcionava la curiositat de començar: els companys nous, l'institut nou etc. A aquestos pors hem d'afegir també la pressió de començar ni més ni menys que BATXILLERAT.

A més de ser una nova etapa  a la que ja ens han advertit els nostres familiars, amics i  altres coneguts, una etapa molt complicada  a la que ja ens juguem el nostre futur. He de reconeixer que aixó és un del pors més grans que tinc, que des d'el primer dia que vam entrar a l'institut ja s'estem jugant tot, a més, tenim el dubte de no saber si anem a fer revalida o selectiu que tampoc éun plat de bon gust per a nosaltres.

Encara que sí que tinc molt por de Batxillerat, també tinc moltes ganes la veritat, estant en l'estiu ja trobava a faltar la rutina, els nervis d'un examen i sobre tot estar amb els companys. Reconec que sí tenia ganes i que a més a pesar de portar només unes setmanes de curs ja he estudiat més que en mig curs de l'ESO. A banda, al principi quan ens varen contar que no utilitzaríem el llibre de valenciá peró que haurem d'escriure un blog vaig emportar-me les mans al cap pensant que s'anava a fer molt difícil i que no tindria idees per a escriure. Encara que continue amb les mans al cap, ja que aquesta setmana si que he sabut que escriure, peró em  fa por pensar  el que hauré d'escriure en la següent entrada.

http://portafoli21a16-17.blogspot.com.es/2016/10/batxillerat-pors-i-curiositats.html

Tornem!!!

Ja feia temps que no escrivia un blog, i ja era hora. He de reconéixer que no l'he trobat a faltar massa peró toca tornar a la rutina de l'institut.
Resultado de imagen de homer estudiando
Han sigut unes bones vacances a les que he descansat, m'he divertit i he estat amb la família que aixó sempre està bé. He tingut menys deures del que m'esperava i aixo m'ha permés disfrutar més de les vacances. Ara toca tornar en l'institut amb totes les ganes del món per a fer un bon trimestre, que hem pasat la primera setmana que éla més dura per les poques ganes que tenim de tornar peró la més tranquil·la perqué la setmana que ve ja començem amb els exàmens i aixóés el que més em costa d'assimilar. Tant de bó es passen ràpid les setmanes d'exàmens i arriben ja les falles, que són les festes més próximes i supose que els meus companys igual que jo estem desitjant que arriben a pesar de que acabem d'eixir de les festes de Nadal. Peró bo, com he dit abans ara toca posar-se amb els estudis i donar-ho tot per aprovar totes i amb bona nota.

http://portafoli21a16-17.blogspot.com.es/2017/01/tornem.html

Quin cap de setmana!!!

Jo ja sabia que aquest cap de setmana encara tindria que estudiar per que tenia segur dos exàmens, pero no tants com tinc!!
En un principi teniem examen d'história (partit en dos dies), filosofia, castellà, matemàtiques,  i economia. Varem tindre problemes per qué en un principi els de economia teniem excursió, peró després ens la varen llevar, peró després els de llatí tenien també una altra excursió, per tant varem estar molt maretjats per a ficar les dates dels exàmens per a que ens vingueren bé a tots, encara aixina no estaven tots d'acord, pero bó. Quan ja teniem tots els exàmens quadrats, va arribar el primer que va ser el de filosofia, que per coses que varen passar finalment va acabar aplaçat fins al dilluns següent que és aquest que ve, amb l'exàmen de economia. Varem fer el de castellà i va arribar el divendres que tocava fer história, (que per a la meua opinió és el que més ganes de llevar-me de damunt), peró va ocórrer algo que ningú s'esperavem i es que a la professora d'história es va ficar malalta i es va tindre que anar a casa deixant-nos amb el dubte de quan farem l'exàmen d'história
Finalment, parlant pel grup de classe hem arribat a la conclusió de que l'exàmen serà després de les vacances de Pascua, peró no és segur pot ser faça l'exàmen abans d'aquestes. Per aixó, aquest cap de setmana que pensava que només hauria d'estudiar 2 exàmens he d'estudiar 4. Per aquesta raó aquest cap de setmana s'ha fet llarguíssim.

http://portafoli21a16-17.blogspot.com.es/2017/04/quin-cap-de-setmana.html

PORTAFOLI SOFÍA ERNESTO

No  puc creure que ja arribe el final d'aquest curs, es veia tan llunyà des de setembre... Han passat tantes coses que no em podia ni imaginar quan vaig decidir entregar la matrícula... Encara que sí que és cert que m'esperava que batxillerat fora més dur, supose que això serà l'any que ve en segon, amb el selectiu... Mare meua.

Fem un repàs del que ha sigut el meu curs i com ho he anat vivint?


Aquesta va ser la meua primera entrada i li tinc quelcom d'afecte especial (pels sucs de pinya) perquè em pareix graciós vore l'evolució del que pensava abans i el que pense ara.
En la meua primera entrada encara era "innocent" i estava per traure un 3 en matemàtiques en un futur pròxim, però gràcies a això, vaig veure que no era un joc de xiquets i em vaig posar seriosament amb eixa assignatura sobretot. També pensava, com he dit abans, que moriríem estudiant o quelcom paregut, però si t'organitzes ben no tindràs problema. No és el meu cas perquè jo no sé organitzar-me, però vull donar bon exemple als del curs que ve.

Agafeu-vos, vénen corbes!

A ningú li agrada començar un nou curs després de l'estiu, les vacances, la platja, la piscina, el poble, els amics, les vesprades de gelat i peli, els llargs viatges en cotxe, les nits de pizza, els sucs de pinya freds... (oh, els sucs de pinya freds són el millor de l'estiu) i un muntó de coses més.



Però la nostra obligació écomençar aquest curs amb totes les ganes possibles! Ja estem a batxillerat, aixó significa que se'ns ha acabat això d'estudiar el dia d'abans. Aquest curs hem de treballar més que en tots els altres, ja que té una dificultat més elevada, i, a més, la nota i la mitjana compta molt per a la Universitat o per a qualsevol cosa, i hem de treballar molt per a traure-la.

(Tampoc és per a posar-se aixina, tranquil·litat per favor)




El que està clar es que qui s'esforce, aprovarà. Tranquil·litat!







S'ha passat ràpid, però la veritat és que ja portem un mes de curs! Un mes de curs, dos exàmens fets (les persones que anem a matemàtiques) i altres tres per fer... 
Voldria aprofitar aquest espai al final de la meua entrada per donar-vos ànims a tots i totes i desitjar-vos que passeu tots els vostres exàmens! 

Bona sort, i a esforçar-se!


La següent entrada que he triat ha sigut la dels exàmens, ja que em pareix la mateixa situació en què estem ara, amb els exàmens quasi arribant. Encara que, això si, potser l'he exagerarat un poquet encara que en eixe moment ho estiguera vivint així, ara és pitjor, per exemple estic escrivint el portafoli a les cinc del matí perquè ahir no vaig tindre temps, i no és que se m'oblidara com sempre, és que no hi ha temps per a res. 

MAL DE CAP...


En aquestes dates, quan sents  algú dir: EXÀMENS! És una sensació com que t'espantes un poc (o, en el meu cas, prou). I no és perquè no estudiem, és només la por que tenim els alumnes a "SUSPENDRE", i, sobretot ara, que estem en un curs molt important, on la mitjana ja compta per anar-hi a la Universitat o on vulgues anar.


Xic: T'has adonat  que l'ordinador està apagat?
Xica: No m'importa. Tinc tantes matèries per aprendre que ja
 no sé qué hi és la llum del Sol. Deixa'm

Les notes que tothom vol.

 Aquesta situació produïx, encara que no ho parega, estrés tant per als alumnes, que han d'estudiar moltes matèries en 2 setmanes d'exàmens, com per als professors, que han de corregir quantitats inimaginables d'exàmens (o això és el que ens conten...) .



M'atrevisc a dir, de la meua part i la dels meus companys (segons les altres entrades) que no ens fan molta il·lusió aquestes dos setmanes que vénen... Però hi ha una cosa clara: ningú pot "fugir". Encara que dit així pot sonar a pel·lícula de por, per a més d'un ho és. A mi ja em fa mal el cap de pensar en el que se'ns ve damunt, (per açó el títol de l'entrada). I em continua fent mal, potser m'he possat malament! Espere que no...


L'última entrada que he triat és la meua favorita de totes, ja que no parle d'un tema en concret, però em fa gràcia que aquest curs haja parlat tant dels exàmens, podria haver parlat també de més coses. Posaria l'entrada dels estereotips, però aquesta m'agrada més per les cançons que vaig triar. No sé si algú s'haurà adonat, però he intentat compartir la música que més m'agrada per mitjà d'unes quantes entrades, sobretot l'última, però és que el tema de l'última ja era directament la meua música favorita, en altres entrades com aquesta posava una cançó o dos esperant amb il·lusió que algú les escoltara i li agradaren.

No sé quin títol posar-li a açò... Bona sort?

Com sempre, mai done en el clau amb açò de la puntualitat, ja és que no vaig fer l'última entrada (que la pense fer tot just arribar a casa) , però no és que haja sigut molt puntual en aquesta tampoc, la veritat. Canviant de tema:


No vos passa a vegades que vos quedeu escoltant la mateixa cançó una vegada i una altra repetidament com el bucle tot el dia? Sóc l'única? Bo, per si voleu escoltar-la en bucle jo vos deixe per ací una cançó:

Ja sé, un poc dramàtica

Canviant una altra vegada de tema (com vos marege, eh?) EXAMS ARE COMING. Porte estudiant dos setmanes quasi sense descans, igual que els meus companys, i espere tindre bons resultats en el full verd (o grog, o rosa, la veritat, no em recorde del color). I és que estem en un curs en què les notes ja compten per a quelcom, i no és quelcom xicotet, és quelcom com entrar a la Universitat... I per això potser tenim un poc de pressió cap a nosaltres mateixos per les notes i per la mitjana. (Si, eixa assignatura que no aconseguixes aprovar per molt que t'esforces i et baixa la mitjana, eixa assignatura)

Coming? Però si ja han arribat! Aquesta no s'entera.


Volia despedir-me desitjant bona sort a tots els meus companys i companyes de classe, que cada vegada que hi ha un examen l'endemà, em trobe amb 200 missatges en el grup de whatsapp, així que crec que tots s'estan esforçant prou, i si hi ha algun que no... M'has emprenyat l'entrada. Et pareixerà bonic... Així que bona sort a tots, que tot esforç té la seua recompensa!!.



Per si voleu escortar-la també en bucle.  Una dramàtica i l'altra dona por. No sé que us pensareu de mi després d'aço.



Aquest curs ha estat ple de sorpreses, felicitat i també, algunes vegades, tristor. La veritat és que no esperava que batxillerat fora així, he fet molts amics, i he conegut una persona que ha fet que este curs es passe molt més ràpid. No estic disgustada amb les meues notes (bo, espere no estar disgustada perquè encara em queden cinc o sis exàmens per fer) i la veritat, li diria al meu jo del passat que no es preocupara tant. (I a Érika també) 
Vull despedir-me, com no, posant una altra cançó. És molt especial per a mi com ho ha sigut escriure el blog aquest curs. Sé que sóc molt vaga i distreta, però no vull que vos penseu que no m'agrada escriure entrades, m'encanta! , però si se m'oblidava fer l'entrada de la setmana deia: uf, demà, hui tinc moltes coses a fer, i demà es convertia en despús-demà i així successivament fins que al final crec que m'ha faltat una entrada per fer. No és excusa, però ningú és perfecte (Marta I. i Andrea B. si) i jo, menys. Ací va la cançó:


dimarts, 23 de maig de 2017

Més val tard...

Aquesta entrada no és el meu portafoli, ja sé que és MASSA tard, però volia parlar sobre una última cosa abans de despedir-me, ja que fer entrades en el blog és quelcom que m'agrada, però no les he anat fent perquè se m'oblidava i ho anava deixant fins que, al final, ja passa de la data del portafoli i jo només he fet una entrada, així que aquesta serà l'última abans del portafoli
Quan m'oblide de fer les meues entrades


Potser sona com quelcom insignificant, sense sentit, però volia compartir amb tot aquell que llija aquesta entrada la meua música favorita, ja que la música és quelcom molt important en la vida d'algú (o almenys en la meua)


Primer he triat aquesta peça per a piano de Beethoven que s'anomena "Clar de Lluna" i és el tercer moviment, en anglés s'anomena "Moonlight Sonata", i m'agrada més. És molt difícil de tocar en el piano, i aquesta representació és la que més m'agrada.


La següent és més o menys nova, ja que és d'un joc que va eixir el tres de març, m'agrada perquè transmet calma. Pose també una altra de la mateixa saga de videojocs, però d'un diferent.


Per  finalitzar, posaré una cançó que actualment escolte tots els dies i m'encanta, pot ser perquè comença calmada i després és més fort, no ho sé, però la lletra és molt bonica.





Ja, ja ho sé, són cançons un poc depriments, però tranquil·litat, que també m'agraden les cançons alegres, només que ja no em cabien més cançons, serien massa per a una sola entrada.